Ugt Figueres

Información generál

La UGT de Catalunya ha compartit amb aquest país els moments clau de la seva història recent, com la Setmana tràgica, la Guerra Civil o la fi de la dictadura. Aquesta història és la nostra tradició, l’equipatge que heretem dels que han defensat els treballadors i treballadores abans que nosaltres, aquesta història és un valor afegit per tal que la UGT de Catalunya continuï essent un motor de Catalunya i un referent dels seus treballadors i treballadores.

L'estiu del 1887 el Centre Obrer de Mataró va proposar la convocatòria d'un «Congrés Nacional de totes les classes treballadores» amb l’objectiu de constituir una federació que unifiqués al màxim els esforços de les societats obreres espanyoles per fer front a la crisi econòmica que es patia en aquell moment.
Un any més tard, entre el 12 i el 14 d'agost de 1888, es va celebrar el Congrés; la seva decisió més important va ser la fundació de la Unió General de Treballadors, un nou sindicat que neixia sota l’orientació de l'ideari socialista, al qual responien una bona part dels seus fundadors.
Al congrés hi van participar vint-i-cinc delegats, representants de quaranta set societats obreres, que agrupaven prop de 500 afiliats, trenta-una de les quals eren catalanes. Es va decidir que el primer Comitè Nacional de la UGT tingués la seu a Barcelona. Tanmateix, aquestes esperances no es van complir i la UGT va veure com es decidia traslladar la seu a Madrid.
La primera gran tasca del nou sindicat va ser l’organització del primer de maig a Barcelona de l’any 1890, com un acte de manifestació massiva i pacífica. Es va promoure un manifest en el qual es demanava entre d’altres actuacions l’abolició del treball realitzat per menors de 14 anys i la jornada de 8 hores. A la manifestació hi van participar unes 25.000 persones.
El 1907, les societats obreres de Barcelona van acordar entre elles un pacte de solidaritat, amb l'objectiu de plantejar les seves accions de manera coordinada. La UGT de Catalunya va ser una de les organitzacions que va fundar la Solidaritat Obrera i va animar la seva acció en els anys de la seva existència.
El mes de juny de 1909 els rifenys del nord del Marroc es van alçar contra la dominació colonial espanyola. Solidaritat Obrera va declarar una vaga general per protestar per l’enviament de reservistes a la guerra –la majoria obrers casats i amb fills- que va començar el 26 de juliol de 1909 a Barcelona, i que aviat es va estendre a altres ciutats catalanes. Els enfrontaments amb la policia i l'exèrcit van radicalitzar la situació. Molts treballadors van veure's obligats a fugir de Catalunya mentre va durar la campanya repressiva.

UGT va ampliar la seva influència a començaments del segle XX i es va renovar el dinamisme de la UGT en l'obrerisme català. La patronal, per la seva part, va respondre a la intensificació de l'acció sindical que havia culminat en la vaga de La Canadenca el 1919, mitjançant una posició de bel·ligerància violenta davant de les organitzacions obreres. El pistolerisme i els atemptats contra els dirigents obrers o contra els patrons van substituir l'acció sindical i la participació massiva dels treballadors en les lluites. Malgrat tot, va ser en aquells anys quan la UGT es va organitzar com a Federació Regional Catalana.

La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, va obrir l’expectativa d'una profunda transformació democràtica de l'Estat espanyol. A Catalunya, dirigents destacats de la UGT havien participat en les activitats del moviment republicà que va acabar amb la dictadura de Primo de Rivera, i després van formar part del primer govern de la Generalitat. Malgrat tot, la gran majoria de la UGT catalana no va compartir aquest compromís amb el poder polític i va optar per centrar la seva activitat en l'acció reivindicativa. L’afiliació va començar a créixer de forma significativa, i la primavera del 1934 ja hi havia 45.000 afiliats.
La por al feixisme va augmentar amb el triomf de la dreta en les eleccions legislatives del 1933. El nou govern va aturar les reformes socials, es va enfrontar amb les organitzacions obreres i va iniciar una política de persecució de l'autonomia de Catalunya. Tot i així, la UGT va anar consolidant-se, esdevenint el punt de convergència d’una bona part de les organitzacions sindicals; a principis de l'estiu del 1936 la UGT ja tenia 86.000 afiliats.

La guerra va esclatar el juliol de 1936. La UGT va participar activament en l’organització de la resistència contra l’alçament militar, formant part del Comitè de Milícies Antifeixistes i des del desembre del 1936 va estar representada en el govern de la Generalitat i en el govern central de la República des de 1938.

La derrota de la República el 1939 va suposar la desarticulació de les organitzacions obreres per part de la dictadura del general Franco. Al final de la Segona Guerra Mundial es van reactivar les mobilitzacions obreres. El gener de 1946, la UGT i la CNT van convocar conjuntament una vaga general a Manresa, que s’estendria després a altres empreses de Terrassa, Sabadell i Barcelona.
Fent front a la persecució policial directa, la UGT va mantenir la seva presència com a sindicat clandestí. A mitjans de la dècada dels seixanta la resistència anti-franquista es va veure reforçada amb un augment de les accions reivindicatives per part dels estudiants i treballadors de les grans empreses, fet que va facilitar que, a partir de 1975, en la transició cap a la democràcia, les organitzacions populars emergissin de la clandestinitat. La UGT catalana va participar al XXX Congrés de la UGT d’Espanya, celebrat l’abril de 1976 a Madrid; i es va reorganitzar de forma definitiva a l’assemblea celebrada el 20 de juny a Terrassa.

La desaparició de la dictadura i l’inici de l’actual període democràtic va coincidir amb una gran crisi econòmica. La UGT va continuar negociant, participant i combatent per tal de proporcionar ocupació a les persones desocupades, tot defensant la qualitat de vida. No va ser una tasca senzilla, però en la memòria històrica dels treballadors, hi restava el record de la UGT com un sindicat negociador, participatiu i combatiu quan calia. Va créixer l'afiliació i es va produir una expansió organitzativa a tot Catalunya. La UGT, per mitjà d'un procés d'assimilació progressiva dels valors culturals, socials, i lingüístics de Catalunya va reprendre la seva personalitat com a moviment social solidari, de masses, participatiu i identificat amb el país.
La UGT de Catalunya ha desplegat nous punts d'interès i d'intervenció. El primer ha estat l'aprofundiment en el concepte de sindicat nacional de Catalunya. També s'ha proposat integrar els treballadors immigrants i les seves famílies a la societat catalana fent tot el possible perquè els seus costums i la seva llengua siguin respectats, que puguin incorporar-les a la cultura social comuna i, així, enriquir-la. El treball de la dona, l'atenció a la gent gran, els moviments veïnals, la formació professional, l’habitatge, la formació contínua al llarg de la vida, el medi ambient, la mobilitat, la marginalitat, etc., són qüestions que s'integren en la política del sindicat, a més de defensar els interessos dels treballadors i treballadores en els seus centres de treball.
La UGT de Catalunya és present en tots aquests àmbits, contribuint amb la seva capacitat i els seus mitjans a trobar solucions acceptables. Aquesta preocupació i presència ha produït un increment de l'afiliació a la UGT de Catalunya i, en aquest sentit, els més de cent mil afiliats són el resultat d'aquesta acció constant per aconseguir una societat més justa i solidària. El sindicat, avui en dia, doncs, és una organització on poden sentir-se còmodes totes aquelles que creuen que cal lluitar pels més dèbils o els més desprotegits.