Canònica de Santa Maria de Vilabertran

Información generál

Vilabertran és un petit a tocar de la ciutat de Figueres. El terme municipal és força reduït, compta amb 2,29 km² d’extensió ubicats a la plana empordanesa, a l’ interfluvi dels rius Manol i Muga, la confluència dels quals es fa aigües avall de Vilabertran. El territori és força pla i a una alçada relativa sobre el nivell del mar de 19 metres. Es troba ben regat per nombrosos pous i per la riera de Figueres o de Galligants, paral·lela amb el límit amb Vilatenim, a ponent de Vilabertran. El municipi també limita amb els veïns de Cabanes i Figueres.

El casc urbà s’estén a llevant de l’element arquitectònic més característic del municipi, el monestir de Santa Maria de Vilabertran, una de les canòniques medievals més ben conservades de Catalunya. El poble és de carrers estrets i rectilinis, que s’entrecreuen de forma gairebé perpendicular, formant una malla que va de nord a sud i d’est a oest. La plaça de Catalunya i la plaça dels Hortolans, juntament amb els carrers de l’Empordà i de Santa Maria formen el centre urbà de la població. Aquí és on es concentren els establiments comercials, alguns dels moderns equipaments municipals i un altre dels edificis emblemàtics del poble, la Torre d’en Reig, edifici d’estil modernista, actual seu de l’Ajuntament i d’altres dependències municipals.

L’abundant aigua del subsòl i una terra molt fèrtil han fet de Vilabertran una població de tradició eminentment agrícola. L’existència de sistemes de rec molt eficients, com les sínies o els pous, han donat com a resultat que històricament el recurs econòmic més important del municipi hagi estat l’agricultura. La plana vilabertranenca és un terreny molt pla i fèrtil i l’horta n’és el sistema de conreu més estès.

Tots aquests elements han configurat un paisatge molt interessant, en el qual es barregen els conreus i els xiprers,l’arquitectura popular de les cases i edificis del poble i l’arquitectura medieval del conjunt medieval de Santa Maria.